Este es mi comic, espero que os guste !
1ª parte:
2ª parte:
2. Exercicis creació d'entrades al blog
Hace 15 años
jueves, 12 de noviembre de 2009
Ágora!
En el siglo IV, Egipto está bajo el Imperio Romano. Las violentas revueltas religiosas en las calles de Alejandría alcanzan a su legendaria Biblioteca. Atrapada tras sus muros, la brillante astrónoma Hypatia (Rachel Weisz) lucha por salvar la sabiduría del mundo antiguo, sin percibir que su joven esclavo, Davo (Minghella), se debate entre el amor que le profesa en secreto y la libertad que podría alcanzar uniéndose al imparable ascenso de los cristianos.
Se dirá que Amenábar ha sido ingenuo. El airado ateo que fue capaz de tomar en vano el nombre del dios Hitchcock ¿ha olvidado? que el cine histórico, o sea el péplum y sus operísticas necesidades de puesta en escena, es un iceberg asesino de aventureros con delirios de Titanic. Por ejemplo, ¿recuerdan que hace medio siglo, el cineasta que mejor filmaba el verbo, Mankiewicz, se partió en mil pedazos por culpa de Cleopatra? Bastaría con recitar en voz alta las víctimas de la maldición de cine histórico como devorador de cineastas para hacer aconsejable no filmar Ágora.
Con Alejandría como telón de fondo y con centenares de extras como coro ilustrador de un momento crucial en la historia de la humanidad, el advenimiento de la Edad Media, Amenábar utiliza el pasado para hablar del presente. Pero aunque él juega a cambiar de género, de época y de tono en su cine, la realidad es que hay algunas constantes vitales en todas sus películas que permanecen como obsesiones recurrentes. ¿La marca del autor? Sin duda.
Se dirá que Amenábar ha sido ingenuo. El airado ateo que fue capaz de tomar en vano el nombre del dios Hitchcock ¿ha olvidado? que el cine histórico, o sea el péplum y sus operísticas necesidades de puesta en escena, es un iceberg asesino de aventureros con delirios de Titanic. Por ejemplo, ¿recuerdan que hace medio siglo, el cineasta que mejor filmaba el verbo, Mankiewicz, se partió en mil pedazos por culpa de Cleopatra? Bastaría con recitar en voz alta las víctimas de la maldición de cine histórico como devorador de cineastas para hacer aconsejable no filmar Ágora.
Con Alejandría como telón de fondo y con centenares de extras como coro ilustrador de un momento crucial en la historia de la humanidad, el advenimiento de la Edad Media, Amenábar utiliza el pasado para hablar del presente. Pero aunque él juega a cambiar de género, de época y de tono en su cine, la realidad es que hay algunas constantes vitales en todas sus películas que permanecen como obsesiones recurrentes. ¿La marca del autor? Sin duda.
jueves, 5 de noviembre de 2009
Activitats
Activitat 25- Esbrina què és 11870. Què aporta a la "intel.ligència col.lectiva"?
11870.com et serveix per: tenir la teva agenda de serveis; opinar sobre empreses; descubrir serveis en ciutats; conèixer gent amb gusts semblants...
Per poder contactar amb altre gent, de diferents llocs.
Activitat30- Esbrina què és YO Periodista.
Pots participar-hi? Per fer què? Consideres que Yo periodista és un lloc web2.O?
Busca tres articles relacionats amb l’educació, la economia i l’esport actuals i fes un comentari d’unes 75 paraules aproximament.
Espai dedicat als lectors, on poden escriure tot allò que hagin viscut, ja sigui accidents, aventures, etc.
-Article d'economia:Article de José Antonio Bueno: '¿I ara, què?'
La desbandada de General Motors (GM) al reconsiderar la venda de la seva filial europea Opel no per ser sorprenent és menys lògica. La decisió de la venda es va prendre com a mínim sota condicions de pressió absolutament diferents de les actuals. L’aleshores equip directiu de GM, avui fulminat per l’administració d’Obama, volia evitar per tots els mitjans la suspensió de pagaments i va prendre, de forma precipitada, decisions que ara el nou equip vol reconduir.
Aquesta és una decisió totalment lícita, encara que deixa la imatge empresarial de GM clarament danyada. Els tractes en aquest món real ja no es tanquen al fer-se una encaixada de mans. Impera el dret anglosaxó, clar i pragmàtic com pocs. Fins al tancament (o sigui compravenda efectiva de les accions) tot és possible, fins i tot quedar malament amb Alemanya i Rússia.
GM va decidir emprendre un procés de venda que va ser incapaç de tancar abans de la llavors tan temuda suspensió de pagaments que finalment va arribar el 2 de juny passat. Per evitar contaminar legalment Opel va aparcar les seves accions en una societat instrumental (fiduciària) amb seu a Alemanya, però la propietat seguia sent, i és, de GM, l’única propietària real del destí d’Opel. En aquells moments de debilitat la casa matriu va prioritzar els seus problemes domèstics, una ocasió que va aprofitar molt bé el Govern alemany per afavorir el millor candidat per als seus interessos, tant per mantenir ocupació germànica com per incrementar la seva relació amb Rússia, l’autèntic avalador del proveïdor Magna.
-Article d'educació:
Article de Xavier Jubierre: 'Per obrir els ulls'
En un remot lloc en blanc i negre de la meva memòria apareix un nen, amb el braç aixecat, davant una bandera desconeguda i cantant alguna cosa relacionada amb una camisa nova. D’aquells caducs anys 60, milions de persones de més de 45 anys en tenim el clixé emmagatzemat. Els meus pares tampoc oblidaran mai les curses de la seva infància per escapar-se de les bombes de la guerra civil. Els meus avis van recordar fins a l’últim moment els anys republicans.
La meva filla va veure caure, per tele i en directe, les torres bessones. Però no en sap res de la resta, del passat, de les coses dels altres. El mèrit de recuperar fotografies inèdites del passat consisteix en aquesta pedagogia necessària del record.
Als uns, els que el van viure, se’ls encongeix el cor al revisar-lo. Als altres, els acabats d’arribar, aquestes imatges els obren els ulls a un món llunyà, estrany per a ells, però que va existir.
-Article d'esports:El PP i CiU jutgen populista la pujada fiscal als 'galàctics'
El PP i CiU van ser els dos únics partits que es van oposar ahir a apujar els impostos als futbolistes estrangers amb rendes de més de 600.000 euros. Conservadors i nacionalistes van coincidir a qualificar de populista i demagògica la mesura aprovada pel PSOE i els grups de IU-ERC-ICV i el Bloc Nacionalista Gallec al Congrés.
El portaveu econòmic del PP, Cristóbal Montoro, va sortir en defensa de l’anomenada llei Beckham,aprovada durant l’etapa de govern del PP. A parer seu, la rebaixa de la tributació fiscal dels treballadors estrangers es va fer amb la finalitat d’atraure científics, empresaris i també grans esportistes «perquè Espanya pugui competir amb èxit». El diputat popular va considerar que l’Executiu incrementa els impostos a aquests professionals per desviar l’atenció sobre la pujada de l’IVA, en una actuació que va qualificar de «gest polític de demagògia fiscal».
No obstant, la portaveu del PP al Parlament, Dolors Montserrat, es va mostrar públicament a favor que la pressió fiscal als cracs del futbol s’equipari amb la que suporten les grans fortunes autòctones perquè «han de pagar impostos, com tots els ciutadans».
L’altre partit que va votar en contra de la supressió de la llei Beckham va ser CiU. La federació nacionalista també creu que es pot produir una fuga de talents. El portaveu adjunt de CiU al Parlament, Josep Maria Pelegrí, va acusar fins i tot els partits que han pactat la reforma de tenir una «voluntat populista».
Davant d’aquestes tesis, i sobretot davant de les amenaces de la Lliga de Futbol Professional, el Govern i el PSOE van sortir ahir en defensa de la mesura. I ho van fer a més amb contundència.
Activitat 31- Des del teu punt de vista, quines característiques ha de tenir un lloc web per considerar-lo web2.0?
Ha de tenir unes bones condicions, i que la gent que hi entri pugui xatejar amb altre gent de altres països.
11870.com et serveix per: tenir la teva agenda de serveis; opinar sobre empreses; descubrir serveis en ciutats; conèixer gent amb gusts semblants...
Per poder contactar amb altre gent, de diferents llocs.
Activitat30- Esbrina què és YO Periodista.
Pots participar-hi? Per fer què? Consideres que Yo periodista és un lloc web2.O?
Busca tres articles relacionats amb l’educació, la economia i l’esport actuals i fes un comentari d’unes 75 paraules aproximament.
Espai dedicat als lectors, on poden escriure tot allò que hagin viscut, ja sigui accidents, aventures, etc.
-Article d'economia:Article de José Antonio Bueno: '¿I ara, què?'
La desbandada de General Motors (GM) al reconsiderar la venda de la seva filial europea Opel no per ser sorprenent és menys lògica. La decisió de la venda es va prendre com a mínim sota condicions de pressió absolutament diferents de les actuals. L’aleshores equip directiu de GM, avui fulminat per l’administració d’Obama, volia evitar per tots els mitjans la suspensió de pagaments i va prendre, de forma precipitada, decisions que ara el nou equip vol reconduir.
Aquesta és una decisió totalment lícita, encara que deixa la imatge empresarial de GM clarament danyada. Els tractes en aquest món real ja no es tanquen al fer-se una encaixada de mans. Impera el dret anglosaxó, clar i pragmàtic com pocs. Fins al tancament (o sigui compravenda efectiva de les accions) tot és possible, fins i tot quedar malament amb Alemanya i Rússia.
GM va decidir emprendre un procés de venda que va ser incapaç de tancar abans de la llavors tan temuda suspensió de pagaments que finalment va arribar el 2 de juny passat. Per evitar contaminar legalment Opel va aparcar les seves accions en una societat instrumental (fiduciària) amb seu a Alemanya, però la propietat seguia sent, i és, de GM, l’única propietària real del destí d’Opel. En aquells moments de debilitat la casa matriu va prioritzar els seus problemes domèstics, una ocasió que va aprofitar molt bé el Govern alemany per afavorir el millor candidat per als seus interessos, tant per mantenir ocupació germànica com per incrementar la seva relació amb Rússia, l’autèntic avalador del proveïdor Magna.
-Article d'educació:
Article de Xavier Jubierre: 'Per obrir els ulls'
En un remot lloc en blanc i negre de la meva memòria apareix un nen, amb el braç aixecat, davant una bandera desconeguda i cantant alguna cosa relacionada amb una camisa nova. D’aquells caducs anys 60, milions de persones de més de 45 anys en tenim el clixé emmagatzemat. Els meus pares tampoc oblidaran mai les curses de la seva infància per escapar-se de les bombes de la guerra civil. Els meus avis van recordar fins a l’últim moment els anys republicans.
La meva filla va veure caure, per tele i en directe, les torres bessones. Però no en sap res de la resta, del passat, de les coses dels altres. El mèrit de recuperar fotografies inèdites del passat consisteix en aquesta pedagogia necessària del record.
Als uns, els que el van viure, se’ls encongeix el cor al revisar-lo. Als altres, els acabats d’arribar, aquestes imatges els obren els ulls a un món llunyà, estrany per a ells, però que va existir.
-Article d'esports:El PP i CiU jutgen populista la pujada fiscal als 'galàctics'
El PP i CiU van ser els dos únics partits que es van oposar ahir a apujar els impostos als futbolistes estrangers amb rendes de més de 600.000 euros. Conservadors i nacionalistes van coincidir a qualificar de populista i demagògica la mesura aprovada pel PSOE i els grups de IU-ERC-ICV i el Bloc Nacionalista Gallec al Congrés.
El portaveu econòmic del PP, Cristóbal Montoro, va sortir en defensa de l’anomenada llei Beckham,aprovada durant l’etapa de govern del PP. A parer seu, la rebaixa de la tributació fiscal dels treballadors estrangers es va fer amb la finalitat d’atraure científics, empresaris i també grans esportistes «perquè Espanya pugui competir amb èxit». El diputat popular va considerar que l’Executiu incrementa els impostos a aquests professionals per desviar l’atenció sobre la pujada de l’IVA, en una actuació que va qualificar de «gest polític de demagògia fiscal».
No obstant, la portaveu del PP al Parlament, Dolors Montserrat, es va mostrar públicament a favor que la pressió fiscal als cracs del futbol s’equipari amb la que suporten les grans fortunes autòctones perquè «han de pagar impostos, com tots els ciutadans».
L’altre partit que va votar en contra de la supressió de la llei Beckham va ser CiU. La federació nacionalista també creu que es pot produir una fuga de talents. El portaveu adjunt de CiU al Parlament, Josep Maria Pelegrí, va acusar fins i tot els partits que han pactat la reforma de tenir una «voluntat populista».
Davant d’aquestes tesis, i sobretot davant de les amenaces de la Lliga de Futbol Professional, el Govern i el PSOE van sortir ahir en defensa de la mesura. I ho van fer a més amb contundència.
Activitat 31- Des del teu punt de vista, quines característiques ha de tenir un lloc web per considerar-lo web2.0?
Ha de tenir unes bones condicions, i que la gent que hi entri pugui xatejar amb altre gent de altres països.
miércoles, 4 de noviembre de 2009
Activitats
a.) El registre a Kalipedia es completa quan respons el correu electrònic que t’envien. Saps perquè? Creus aquest sistema és més segur?
Perquè així saps que no és cap virus, i ets conscient de que ja te has registrat.
b.) Esbrina què és un mashup i fes una petita descrpció. Busca tres exemples a Internet ( ja sigui un video o una imatge) i comentar-los.
Una aplicación web híbrida (mashup o remezcla) es un sitio web o aplicación web que usa contenido de otras aplicaciones Web para crear un nuevo contenido completo, consumiendo servicios directamente, siempre a través de protocolo http.
Vídeos:
Call of duty 6 (gran juego)
Pro Evolution Soccer 2010 (otro gran juego)
Fifa 2010 (otro gran juego como los otros dos anteriores)
Perquè així saps que no és cap virus, i ets conscient de que ja te has registrat.
b.) Esbrina què és un mashup i fes una petita descrpció. Busca tres exemples a Internet ( ja sigui un video o una imatge) i comentar-los.
Una aplicación web híbrida (mashup o remezcla) es un sitio web o aplicación web que usa contenido de otras aplicaciones Web para crear un nuevo contenido completo, consumiendo servicios directamente, siempre a través de protocolo http.
Vídeos:
Call of duty 6 (gran juego)
Pro Evolution Soccer 2010 (otro gran juego)
Fifa 2010 (otro gran juego como los otros dos anteriores)
Grandes potencias del siglo XIX
A lo largo del siglo XIX se consolidó el poder de algunos países que fueron considerados nuevas potencias. Sin embargo, hubo grandes diferencias en sus sistemas políticos.
En la primera mitad del siglo XIX Estados Unidos se extendió por nuevos territorios. Al núcleo inicial que comprendían las Trece Colonias, se agregaron nuevos territorios al sur y al oeste: compraron Luisiana y Florida a Francia y España respectivamente; Inglaterra cedió Oregón; Texas decidió incorporarse; y ganaron Nuevo México y California tras una breve guerra con México. Esta expansión hacia el oeste proporcionó tierra y recursos, y contribuyó a forjar la identidad de la población en detrimento de los pueblos indígenas que fueron relegados a las peores tierras.
Formación de los Estados Unidos
En el inmenso país en que se convirtió Estados Unidos se distinguían tres grandes zonas: el noreste, industrial y urbano; el sur, agrícola y con grandes explotaciones de algodón y tabaco trabajadas por esclavos; y el oeste, con predominio de pequeños granjeros.
La guerra de Secesión
La constitución de Estados Unidos permitía la esclavitud, cuya abolición dependía de cada Estado. Los Estados del sur la mantenían porque era la base de sus explotaciones agrícolas.
En 1860 fue elegido presidente Abraham Lincoln, que era abolicionista, lo que provocó que once Estados del sur se separaran de Estados Unidos y formaran una confederación. El Congreso los declaró en rebeldía y la guerra comenzó en 1861. La guerra se prolongó durante cuatro años y provocó medio millón de muertos. El norte venció y la esclavitud fue abolida.
En la primera mitad del siglo XIX Estados Unidos se extendió por nuevos territorios. Al núcleo inicial que comprendían las Trece Colonias, se agregaron nuevos territorios al sur y al oeste: compraron Luisiana y Florida a Francia y España respectivamente; Inglaterra cedió Oregón; Texas decidió incorporarse; y ganaron Nuevo México y California tras una breve guerra con México. Esta expansión hacia el oeste proporcionó tierra y recursos, y contribuyó a forjar la identidad de la población en detrimento de los pueblos indígenas que fueron relegados a las peores tierras.
Formación de los Estados Unidos
En el inmenso país en que se convirtió Estados Unidos se distinguían tres grandes zonas: el noreste, industrial y urbano; el sur, agrícola y con grandes explotaciones de algodón y tabaco trabajadas por esclavos; y el oeste, con predominio de pequeños granjeros.
La guerra de Secesión
La constitución de Estados Unidos permitía la esclavitud, cuya abolición dependía de cada Estado. Los Estados del sur la mantenían porque era la base de sus explotaciones agrícolas.
En 1860 fue elegido presidente Abraham Lincoln, que era abolicionista, lo que provocó que once Estados del sur se separaran de Estados Unidos y formaran una confederación. El Congreso los declaró en rebeldía y la guerra comenzó en 1861. La guerra se prolongó durante cuatro años y provocó medio millón de muertos. El norte venció y la esclavitud fue abolida.
Nabis y fauves
Mientras toda Europa interpretaba el impresionismo, en París se hacían propuestas artísticas cada vez más radicales, basadas en el aprovechamiento de los rudimentos esenciales en la tarea de pintar, como son los colores. La autonomía de este elemento es capital para comprender la revolución que anuncian los nabis y llevan a cabo los fauves.
Evolución de Matisse
En 1906 Matisse entra en contacto con el arte africano, cuya estética constituirá un elemento esencial en la evolución de los movimientos artísticos posteriores. Fruto de esta influencia, se detecta en el arte de Matisse una voluntad de conseguir la plasticidad escultórica del arte negro, con planos de color rotundos, que, en ocasiones, llegan a sugerir un volumen en relieve, de una manera distinta al claroscuro tradicional, testimonio de un permanente conflicto entre la planitud de la superficie pictórica y la corporeidad de las cosas.
Pero, en general, la obra de Matisse posterior a la formulación del fauvismo se nutre de los principios originales, dominados por lo decorativo, donde los colores parecen el resultado de teñir la tela. Tiende a desvincular completamente el dibujo, que forma un arabesco rítmico, a través del cual trata de aludir vagamente al perfil de las cosas, y el color luminoso que llega a dominar todo el cuadro, como si fuera fruto de una disociación entre sensación y realidad o de un acorde musical.
En la última etapa de su vida, Matisse emplea papeles pintados y luego recortados, que forman figuras femeninas o motivos vegetales de extraordinario efecto al ser reproducidas.
Evolución de Matisse
En 1906 Matisse entra en contacto con el arte africano, cuya estética constituirá un elemento esencial en la evolución de los movimientos artísticos posteriores. Fruto de esta influencia, se detecta en el arte de Matisse una voluntad de conseguir la plasticidad escultórica del arte negro, con planos de color rotundos, que, en ocasiones, llegan a sugerir un volumen en relieve, de una manera distinta al claroscuro tradicional, testimonio de un permanente conflicto entre la planitud de la superficie pictórica y la corporeidad de las cosas.
Pero, en general, la obra de Matisse posterior a la formulación del fauvismo se nutre de los principios originales, dominados por lo decorativo, donde los colores parecen el resultado de teñir la tela. Tiende a desvincular completamente el dibujo, que forma un arabesco rítmico, a través del cual trata de aludir vagamente al perfil de las cosas, y el color luminoso que llega a dominar todo el cuadro, como si fuera fruto de una disociación entre sensación y realidad o de un acorde musical.
En la última etapa de su vida, Matisse emplea papeles pintados y luego recortados, que forman figuras femeninas o motivos vegetales de extraordinario efecto al ser reproducidas.
martes, 3 de noviembre de 2009
El planeta tierra
-La Tierra, el tercer planeta del Sistema Solar, es un astro único porque es el nuestro. Pero también porque en él las condiciones físicas y químicas, así como la distancia al Sol, propiciaron el origen y el desarrollo de la vida.
La Tierra, vista desde el espacio, aparece como una esfera de color azul con manchas de nubes blanquecinas, oscuros mares y tierra marrón. Los astronautas fueron los primeros en poder apreciar la belleza de nuestro planeta visto desde el exterior. Desde entonces, a la Tierra también se la conoce como el «planeta azul».
La posición de nuestro planeta en el Sistema Solar y sus principales características físicas, como la temperatura, la densidad, el estado físico de los materiales, las propiedades de la atmósfera, etc., hacen que la Tierra se diferencie del resto de los astros que componen el Sistema Solar. Sobre todo, porque es el planeta de la vida. Pero también desde un punto de vista geológico la Tierra es única y muy interesante.
La Tierra, vista desde el espacio, aparece como una esfera de color azul con manchas de nubes blanquecinas, oscuros mares y tierra marrón. Los astronautas fueron los primeros en poder apreciar la belleza de nuestro planeta visto desde el exterior. Desde entonces, a la Tierra también se la conoce como el «planeta azul».
La posición de nuestro planeta en el Sistema Solar y sus principales características físicas, como la temperatura, la densidad, el estado físico de los materiales, las propiedades de la atmósfera, etc., hacen que la Tierra se diferencie del resto de los astros que componen el Sistema Solar. Sobre todo, porque es el planeta de la vida. Pero también desde un punto de vista geológico la Tierra es única y muy interesante.
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)
